Al teu gos li convé anar al parc?
Els gossos extravertits semblen gaudir dels parcs per a gossos però els neuròtics els poden trobar estressants.
Boncan | 01.05.2014
Investigadors canadencs estudien com afecta els gossos la visita a parcs per a gossos basant-se en els nivells de cortisol.
El cortisol, hidrocortisona, és una hormona esteroide produïda en l'eix hipotalàmic - pituïtari - adrenal en resposta a l'estrès i altres estímuls. Augmenta el sucre en la sang a través de la gluconeogènesi i ajuda amb els greixos, proteïnes i metabolitzant els carbohidrats. S'ha estudiat les relacions entre el cortisol, els comportaments socials i els trets de personalitat.
Personalitats canines
En un intent per determinar per què els nivells de cortisol augmenten més en alguns gossos que en altres durant les visites als parcs per a gossos, es van buscar correlacions que poguessin concórrer en base de la personalitat d'un gos, el que es va denominar: "estils d'adaptació". Els estudis de la personalitat del gos s'han centrat sovint en l'estudi dels gossos de la policia, aquests gossos es caracteritzen conductualment per tenir un estil d'adaptació ambivalent, mostrant més signes d'estrès agut i demostrant un augment de cortisol en resposta a un estímul amenaçant."
Altres avaluacions de la personalitat es basen en l'anàlisi dels trets de personalitat, com ara l'exploració, l'audàcia, la por i l’agressió. Per al seu estudi, els investigadors canadencs van triar una avaluació de la personalitat anomenada " Qüestionari de la Personalitat Canina Monash - Revisat " ( MCPQ - R ), que utilitza una escala de qualificació de 26 trets agrupats en cinc dimensions de la personalitat :
• Extraversió
• Motivació
• Enfocament d'educació
• Amabilitat
• Neurosi
Motivació i enfocament d'educació són potser els únics trets exclusius per a gossos domèstics en termes de mesura de la personalitat. Els investigadors van tractar de determinar les relacions entre el cortisol, la personalitat i comportaments específics i els canvis posturals indicatius de joc, d’agonisme (esperit de lluita) i de l'estrès dels gossos que interactuen en els parcs per a gossos.
Estudi 1
A la primera part de l'estudi, es van reclutar 11 propietaris amb els seus gossos. Els propietaris de gossos en aquesta part de l'estudi tendien de visitar el parc per a gossos a menys de tres vegades al mes. Cadascun va prendre mostres de saliva abans i després d'un passeig i abans i durant la visita al parc per a gossos (Quidi Vidi a Sant Joan de Terranova, un espai que mesura 45 per 65 metres). Els amos de gossos es congreguen en diversos bancs del parc.
Estudi 2
A la segona part de la investigació van participar 60 gossos de companyia. Els propietaris van ser reclutats pels investigadors i les avaluacions de personalitat en l'estudi van ser fetes pels amos dels gossos. Després d'una sessió de joc es va prendre una mostra de la saliva del gos.
Categories d'Activitats conductuals
Els comportaments documentats per l'equip d'investigació van ser dividits en quatre grans categories : (1) jugar/atenció, (2) l'agonista, (3) l'estrès, i (4) el muntatge.
De mitjana, els gossos estaven sols prop d'un terç del temps que van estar al parc. Van passar prop de 40 % del seu temps amb els éssers humans i sobre el 23% amb un altre gos o gossos. Els gossos mascles joves passen més temps en parella (amb un altre gos ) que les femelles de qualsevol edat. Els investigadors van observar que "els gossos que mostren comportaments més agonístics tendien a exhibir més conductes relacionades amb l'estrès." (Potser és cert que els matons es preocupen més per la intimidació que la majoria dels membres de qualsevol de les espècies.)
"Només els mascles van muntar i dels set mascles que ho van fer, tres eren sexualment actius. No hi va haver femelles receptives sexualment, però el muntatge es va produir fora d'un context sexual i es va determinar que es produïa, principalment en el context del joc.
Les conductes agonístiques van ser, segons els investigadors, bastant rares. Un gos agressiu, o un de propens a atacar és poc comú en la majoria dels parcs per a gossos.
Els nivells de cortisol
Els nivells de cortisol van augmentar més amb les visites al parc per a gossos que en sortir a caminar. Els nivells de cortisol en cinc gossos es van correlacionar negativament amb el nombre de visites al parc. És a dir, per a alguns gossos que van arribar amb poca freqüència al parc, els nivells de cortisol eren molt alts en el moment de realitzar la visita. La postura encorbada es va relacionar significativament amb els nivells de cortisol.
Els gossos que no havien visitat el parc des de feia algun temps tendien a mostrar més comportaments relacionats amb l'estrès i els gossos que havien visitat el parc dins de la setmana de la sessió de proves van mostrar menys indicadors conductuals d'estrès que els que havia visitat cap més d'una setmana de la sessió.
Els investigadors van plantejar la hipòtesi :
"En conjunt aquestes dades suggereixen que l'augment de cortisol detectat en els gossos al parc per a gossos és causat per almenys dos processos: primer, la majoria dels gossos són propensos emocional i fisiològicament a estressar davant la presència dels seus congèneres i per l'ambient físic del parc el que comporta un augment del cortisol. Segon, els gossos que no visiten freqüentment el parc o els nous visitants pateixen estrès segurament per la novetat, mostrant els nivells més alts de cortisol (en especial els gossos amb escasses visites o en gossos que no havien visitat el parc des de feia més d'una setmana). Una raó addicional per a l'augment de cortisol en alguns gossos pot estar relacionat amb la seva predisposició subjacent cap temor. en aquest estudi els gossos que van puntuar alt en la dimensió MCPQ-R mostrar major freqüència de postura encorbada però no els nivells més alts de cortisol. Això pot ser degut al fet que els gossos neuròtics temorosos en aquest context mostren augments en el cortisol induïts per l'excitació que pot emmascarar qualsevol relació entre la neurosi i el cortisol. Aquests gossos que mostren una postura encorbada són possiblement els gossos més estressats del parc, així mateix la postura encorbada també està altament relacionada amb la freqüència de conductes molt estressants i més concretament amb els comportaments d'amagar la cua i fugir".
Els investigadors suggereixen que "els amos de gossos que mostren la postura de tirar davant un altre gos reconsiderin l'exposició del seu gos a aquesta situació per raons de benestar."
Extraversió en propietaris i els gossos
Els gossos que van visitar el Quidi Vidi Dog Park van ser significativament més extravertits que els d'un estudi previ d'un gran grup de gossos.
"Això pot implicar que els gossos de la mostra representen un subconjunt de la població de gossos, és a dir, els gossos altament extravertits, que es descriuen pels seus amos com altament actius, enèrgics, excitables, hiperactius, vivaces i inquiets. És possible que els propietaris d'aquests gossos siguin més propensos a portar els seus gossos a un parc sense corretja que els amos dels gossos menys actius per proporcionar oportunitats de socialitzar i d'exercitar. Alternativament, els gossos que assisteixen al parc per a gossos poden arribar a ser més extravertits a través d'aquest procés, ja que tenen oportunitats de ser físicament actius i de socialitzar".
Conclusió
Els investigadors conclouen que la majoria dels gossos "especialment els que qualifiquen com físicament actius i amables els propietaris, semblen tenir experiències positives en general al parc per a gossos i és més que probable el benefici de l'activitat física i de la interacció social que suposa."
Fonts: John Ensminger. Applied Animal Behaviour Science
Investigadors canadencs estudien com afecta els gossos la visita a parcs per a gossos basant-se en els nivells de cortisol.El cortisol, hidrocortisona, és una hormona esteroide produïda en l'eix hipotalàmic - pituïtari - adrenal en resposta a l'estrès i altres estímuls. Augmenta el sucre en la sang a través de la gluconeogènesi i ajuda amb els greixos, proteïnes i metabolitzant els carbohidrats. S'ha estudiat les relacions entre el cortisol, els comportaments socials i els trets de personalitat.
Personalitats canines
En un intent per determinar per què els nivells de cortisol augmenten més en alguns gossos que en altres durant les visites als parcs per a gossos, es van buscar correlacions que poguessin concórrer en base de la personalitat d'un gos, el que es va denominar: "estils d'adaptació". Els estudis de la personalitat del gos s'han centrat sovint en l'estudi dels gossos de la policia, aquests gossos es caracteritzen conductualment per tenir un estil d'adaptació ambivalent, mostrant més signes d'estrès agut i demostrant un augment de cortisol en resposta a un estímul amenaçant."
Altres avaluacions de la personalitat es basen en l'anàlisi dels trets de personalitat, com ara l'exploració, l'audàcia, la por i l’agressió. Per al seu estudi, els investigadors canadencs van triar una avaluació de la personalitat anomenada " Qüestionari de la Personalitat Canina Monash - Revisat " ( MCPQ - R ), que utilitza una escala de qualificació de 26 trets agrupats en cinc dimensions de la personalitat :
• Extraversió
• Motivació
• Enfocament d'educació
• Amabilitat
• Neurosi
Motivació i enfocament d'educació són potser els únics trets exclusius per a gossos domèstics en termes de mesura de la personalitat. Els investigadors van tractar de determinar les relacions entre el cortisol, la personalitat i comportaments específics i els canvis posturals indicatius de joc, d’agonisme (esperit de lluita) i de l'estrès dels gossos que interactuen en els parcs per a gossos.
Estudi 1A la primera part de l'estudi, es van reclutar 11 propietaris amb els seus gossos. Els propietaris de gossos en aquesta part de l'estudi tendien de visitar el parc per a gossos a menys de tres vegades al mes. Cadascun va prendre mostres de saliva abans i després d'un passeig i abans i durant la visita al parc per a gossos (Quidi Vidi a Sant Joan de Terranova, un espai que mesura 45 per 65 metres). Els amos de gossos es congreguen en diversos bancs del parc.
Estudi 2
A la segona part de la investigació van participar 60 gossos de companyia. Els propietaris van ser reclutats pels investigadors i les avaluacions de personalitat en l'estudi van ser fetes pels amos dels gossos. Després d'una sessió de joc es va prendre una mostra de la saliva del gos.
Categories d'Activitats conductuals
Els comportaments documentats per l'equip d'investigació van ser dividits en quatre grans categories : (1) jugar/atenció, (2) l'agonista, (3) l'estrès, i (4) el muntatge.
De mitjana, els gossos estaven sols prop d'un terç del temps que van estar al parc. Van passar prop de 40 % del seu temps amb els éssers humans i sobre el 23% amb un altre gos o gossos. Els gossos mascles joves passen més temps en parella (amb un altre gos ) que les femelles de qualsevol edat. Els investigadors van observar que "els gossos que mostren comportaments més agonístics tendien a exhibir més conductes relacionades amb l'estrès." (Potser és cert que els matons es preocupen més per la intimidació que la majoria dels membres de qualsevol de les espècies.)
"Només els mascles van muntar i dels set mascles que ho van fer, tres eren sexualment actius. No hi va haver femelles receptives sexualment, però el muntatge es va produir fora d'un context sexual i es va determinar que es produïa, principalment en el context del joc.
Les conductes agonístiques van ser, segons els investigadors, bastant rares. Un gos agressiu, o un de propens a atacar és poc comú en la majoria dels parcs per a gossos.
Els nivells de cortisolEls nivells de cortisol van augmentar més amb les visites al parc per a gossos que en sortir a caminar. Els nivells de cortisol en cinc gossos es van correlacionar negativament amb el nombre de visites al parc. És a dir, per a alguns gossos que van arribar amb poca freqüència al parc, els nivells de cortisol eren molt alts en el moment de realitzar la visita. La postura encorbada es va relacionar significativament amb els nivells de cortisol.
Els gossos que no havien visitat el parc des de feia algun temps tendien a mostrar més comportaments relacionats amb l'estrès i els gossos que havien visitat el parc dins de la setmana de la sessió de proves van mostrar menys indicadors conductuals d'estrès que els que havia visitat cap més d'una setmana de la sessió.
Els investigadors van plantejar la hipòtesi :
"En conjunt aquestes dades suggereixen que l'augment de cortisol detectat en els gossos al parc per a gossos és causat per almenys dos processos: primer, la majoria dels gossos són propensos emocional i fisiològicament a estressar davant la presència dels seus congèneres i per l'ambient físic del parc el que comporta un augment del cortisol. Segon, els gossos que no visiten freqüentment el parc o els nous visitants pateixen estrès segurament per la novetat, mostrant els nivells més alts de cortisol (en especial els gossos amb escasses visites o en gossos que no havien visitat el parc des de feia més d'una setmana). Una raó addicional per a l'augment de cortisol en alguns gossos pot estar relacionat amb la seva predisposició subjacent cap temor. en aquest estudi els gossos que van puntuar alt en la dimensió MCPQ-R mostrar major freqüència de postura encorbada però no els nivells més alts de cortisol. Això pot ser degut al fet que els gossos neuròtics temorosos en aquest context mostren augments en el cortisol induïts per l'excitació que pot emmascarar qualsevol relació entre la neurosi i el cortisol. Aquests gossos que mostren una postura encorbada són possiblement els gossos més estressats del parc, així mateix la postura encorbada també està altament relacionada amb la freqüència de conductes molt estressants i més concretament amb els comportaments d'amagar la cua i fugir".
Els investigadors suggereixen que "els amos de gossos que mostren la postura de tirar davant un altre gos reconsiderin l'exposició del seu gos a aquesta situació per raons de benestar."
Els gossos que van visitar el Quidi Vidi Dog Park van ser significativament més extravertits que els d'un estudi previ d'un gran grup de gossos.
"Això pot implicar que els gossos de la mostra representen un subconjunt de la població de gossos, és a dir, els gossos altament extravertits, que es descriuen pels seus amos com altament actius, enèrgics, excitables, hiperactius, vivaces i inquiets. És possible que els propietaris d'aquests gossos siguin més propensos a portar els seus gossos a un parc sense corretja que els amos dels gossos menys actius per proporcionar oportunitats de socialitzar i d'exercitar. Alternativament, els gossos que assisteixen al parc per a gossos poden arribar a ser més extravertits a través d'aquest procés, ja que tenen oportunitats de ser físicament actius i de socialitzar".
Conclusió
Els investigadors conclouen que la majoria dels gossos "especialment els que qualifiquen com físicament actius i amables els propietaris, semblen tenir experiències positives en general al parc per a gossos i és més que probable el benefici de l'activitat física i de la interacció social que suposa."
Fonts: John Ensminger. Applied Animal Behaviour Science
